ENTREVISTA DE NUET EN AVANT

Entrevista a Nuet a l'AVANT 967
Joan Josep Nuet: “El primer és pensar en processos unitaris. Aquí no sobra ningú”

Izquierda Unida ha encarregat a una comissió unitària la preparació de la propera Assemblea Federal. El senador d’EUiA Joan Josep Nuet n’és el coordinador i ens explica quines són les perspectives de rellançament de l’organització.

Assumint els condicionants objectius, quins elements subjectius han contribuït als mals resultats electorals?

La legislatura actual ha estat molt marcada per la nova situació parlamentària, on influíem en el govern de Zapatero. Això ha fet que el tema institucional i la capacitat de comunicar les accions d’influència parlamentària hagin monopolitzat gran part de l’activitat política. S’ha deixat de banda l’organització d’Izquierda Unida (IU), el paper de les seves assemblees, i també s’ha deixat en segon pla la mobilització.

Quan arriben les eleccions, competim en un sistema bipartidista estructural i amb una llei electoral injusta, que és una de les conseqüències de la claudicació de l’eurocomunisme a la transició. Així, no podem oferir una xarxa organitzada que estigui per sobre del màrqueting electoral i que permeti un arrelament del vot. És cert que la deixadesa organitzativa ja ve de l’època de Julio Anguita, però en aquest període s’ha agreujat. I també és cert que la manca de mobilització d’aquests darrers quatre anys no solament s’ha d’atribuir a l’esquerra política, sinó també a l’esquerra social i cultural. Si la part més alternativa no té organització estable i mobilització, les accions institucionals d’esquerres les aprofita electoralment la socialdemocràcia.

Quin aprenentatge s’extreu de l’experiència d’oposició influent i exigent dels darrers quatre anys?

El més positiu és que s’han aconseguit millores concretes per a la gent treballadora i les classes populars. Sense el Grup Parlamentari d’IU-ICV-EUiA al Congrés i al Senat [set persones], no tindríem ni la llei de Dependència, ni la llei d’Igualtat, ni la llei de Memòria Històrica, ni la llei de matrimonis homosexuals, ni la llei que limita la subcontractació a la construcció, per posar-ne alguns exemples. Des d’aquest punt de vista, es tracta d’una primera experiència històrica positiva. Alhora, cal tenir en compte el que he comentat a la pregunta anterior, que és tan important com els resultats positius.

Quines garanties de rellançament i d’unitat ofereix la comissió que coordines i que ens ha de portar a la propera Assemblea Federal?

La comissió vol ser una aturada en sec de la dinàmica excloent d’uns i altres que fins al moment s’ha estat imposant.. Hi ha sectors minoritaris a IU que apliquen la màxima conmigo o contra mí, i volen definir IU des del punt de vista ideològic, des de la seva visió particular, i apliquen l’exclusió dels altres. Això no pot ser. IU és una mediació política com a moviment polític i social, que es cohesiona amb el programa i on conviuen partits i sensibilitats ideològicament compatibles. Cap d’aquests partits o sensibilitats, siguin comunistes, ecosocialistes, socialistes, trotskistes, nacionalistes d’esquerra, etc., pot determinar ideològicament el projecte. IU és un gran pacte programàtic, mobilitzador i organitzador polític i social.

La comissió té un suport del 90%. No hi ha encara tothom, però farem un esforç perquè així sigui. És un marc de trobada, diàleg i pacte que ha de ser discutit democràticament, de baix a dalt. La gent d’IU no vol que seguim amb les baralles excloents, vol que es facin propostes d’alt consens i que posteriorment se sotmetin a un ampli debat en el conjunt de l’organització.

Quins són els eixos en què s’ha de basar aquest rellançament?

Crec que hi ha quatre aspectes clau. El primer és pensar en processos unitaris, ja que, per sortir de la situació actual, cal unitat dins de la diversitat d’IU. Aquí no sobra ningú. En segon lloc, procediments democràtics, des dels censos fins als procediments de discussió, amb molta transparència. S’han acumulat moltes desconfiances que s’han de trencar amb transparència i democràcia.

En tercer lloc, amb unitat i democràcia es crea un nou clima per a la participació de gent de fora d’IU. Hi ha més gent fora que a dins: sindicalistes, joves, activistes, votants que no poden amb el nostre clima intern enrarit, però que volen ser d’IU i no els deixem a la pràctica. Hem d’obrir l’organització a gent que té les motxilles menys carregades que molts de nosaltres i que aporta noves visions menys traumatitzades pel passat.

En quart lloc, hem d’obrir un nou període organitzatiu de creixement i d’arrelament al territori, als sectors productius, als moviments socials, etc., on apareguin l’orgull i la complicitat de ser d’IU. A això cal afegir també un nou període de mobilització que apareixerà objectivament, però per al qual hem de treballar molt.

De quina manera es pot donar resposta a la necessitat mobilitzadora, i que això no suposi en cap cas un benefici per al PP en la seva estratègia desestabilitzadora?
Objectivament, els pactes PSOE-CiU per donar sortides neoliberals a la crisi i els pactes d’Estat PSOE-PP que consolidin estructures no democràtiques i post-franquistes ens poden facilitar l’acció. Hi ha fronts bàsics (sindicats, moviments de barris, consumidors, estudiants, pau, solidaritat) que són estructurals, i d’altres de conjunturals, que es crearan temporalment. Els hem de reforçar tots i tota l’estructura assemblaria d’EUiA i d’IU hi ha d’estar predisposada.

Plataformes, campanyes i mobilització, que no vol dir simplement sortir al carrer, sinó crear estructures, pensament i propostes alternatives. Hem de trencar la crosta bipartidista de demagògia associada al PP i mal menor associada al PSOE. Hem de connectar amb els problemes reals i donar perspectives de solucions ambicioses, i no simplement conformistes o de sortida individual.


Les claus per a l’encaix
Quin ha de ser l’encaix entre el caràcter federal d’IU i la realitat plurinacional de l’Estat espanyol?

IU ha de reforçar-se com a projecte Federal, ja que nosaltres creiem en una gestió comuna del que en diem Estat espanyol. Al mateix temps, com que actuem en un estat plurinacional i amb una important descentralització administrativa, hem d’adequar-nos a un funcionament federal que tingui en compte aquests preceptes. El nostre projecte polític federal va molt mes enllà de l’encotillament de l’Espanya de les autonomies, però respecta la voluntat comuna de construir un Estat conjunt dels diferents pobles d’Espanya.

Les federacions i organitzacions d’IU han de jugar un paper clau en aquest període. Si no contribueixen, no hi ha projecte federal i, alhora, no hi ha projecte federal que es pugui construir com una entelèquia, al marge de l’organització real que es troba en les disset federacions.

De quina manera es vol aconseguir que la propera assemblea suposi un apropament de les organitzacions socials i d’altres sectors de l’esquerra?

Per aconseguir-ho, com ja he dit abans, s’ha de crear el clima d’unitat i de democràcia i transparència. En segon lloc, cal obrir l’assemblea sense por a la participació de mols activistes socials i de les organitzacions socials. En tercer lloc, convindria que ja aparegués el programa per a la mobilització i la predisposició de tota l’estructura organitzativa d’IU de dur-lo a terme.

No pot ser que sigui l’assemblea on simplement discutim dels nostres problemes. Ha de ser l’assemblea on discutim dels problemes del país, de la impossibilitat de PSOE-CiU-PP de solucionar-los i de les nostres accions (programa, campanyes, mobilització, organització). Així és com tornarem a connectar amb la nostra gent; impulsarem les organitzacions socials i mobilitzarem.

Al front de la Comissió Unitària

La Comissió Unitària nomenada per la Presidència Federal d’Izquierda Unida, encarregada de la preparació de la IX Assemblea Federal ordinària de la formació, decidia a principis d’abril que Joan Josep Nuet, que des de l’última assemblea és també el coordinador executiu de l’Àrea Interna d’IU, encapçalés aquest procés. Es va acordar també constituir una Comissió de Comunicació encarregada de desenvolupar aquesta tasca en el conjunt d’IU durant el procés assambleari, i que, a més del mateix Nuet, es completa amb els dirigents Javier Alcázar, Adolfo Barrena i Marga Sanz. Fins a la designació de la nova direcció, el nou òrgan assumeix les competències de comunicación interna i externa, finances i administració. La Comissió ha estudiat també ampliar el nombre de membres -de 18 a 20- per donar més representació als sectors més joves que integren IU.

Davant els mitjans de comunicació, Nuet donava a conèixer el primer missatge de la Comissió manifestant que l’Assemblea tindrà caràcter “unitari” i “democràtic”, i que estarà “oberta a la societat amb nous i millors canals de participació, per tal que tots els afiliats i votants d’IU puguin canalitzar les seves opinions”.

Nuet revelava també una de les primeres tasques que durà a terme la subcomissió encarregada de les finances: “Prendre la consciència de quina és la situació real de l’economia d’IU”.

pots trobar-ho a: http://www.avant.cat/